Biografia d’una pilota I (versió original)

Abandonada, a prop d’un arbre, gairebé als marges del que un dia va ser quelcom semblant a un camp de futbol, la pilota rememorava els seus dies de glòria per les catifes verdes de mig mon. Sola, mirant les restes podrides del que un dia va ser el travesser d’una porteria, va enyorar els seus temps de joventut, quan era una esfèrica nova, formosa i desitjada pels millors jugadors del planeta. La pilota, emmirallada en la seva pròpia ombra, va repassar els millors moments de la seva biografia, només trencats per imprevisibles ràfegues de vent que l’arrossegaven lentament per damunt d’una gespa alta, salvatge, i cremada, allí on l’ombra dels arbres desapareixia dividint el prat en dues parts, l’ombrívola, i l’assolellada.

La vida d’una pilota era francament curta i estava condicionada per l’activitat comercial que envoltava el futbol i el poder de les marques, a les quals cada cert temps, els convenia comercialitzar un nou model d’esfèric, encara que fos per amortitzar les seves inversions en la investigació de nou material esportiu. La nostra bimba però, havia tingut sort de treballar durant un trienni llarg a diferents parts del planeta i allò era quelcom que no es podia oblidar. Havia estat una privilegiada, ja que bona part de les pilotes que coneixia havien arribat, com a molt, a prendre part de partits més aviats discrets de la primera divisió sueca, alemanya i russa.

Excepcionalment, dues de les seves millors amigues esfèriques havien tingut la sort de poder disputar dos esdeveniments especials. Una d’elles, havia estat la pilota d’un partit de la lliga italiana disputat entre la Juventus i l’Inter de Milà, i sempre que es trobaven recordava amb emoció, la tendresa amb la que el mig volant francès Michel Platini l’havia tractat al llarg dels noranta minuts, sobretot durant els llançaments de lliures directes. L’altre pilota havia pres part en un Derbi de la lliga anglesa entre el Manchester United i el Manchester City, i havia conegut el tacte de la potencia desfermada d’un altre francès anomenat Eric Cantona, i el magnífic ambient de les graderies que es viu als estadis anglesos.

Fins i tot una vegada, durant un entrenament previ a un partit internacional que s’havia de disputar a l’estadi de la Bombonera, a Buenos Aires, entre les seleccions d’Argentina i Sèrbia, havia conegut a una bimba que havia tocat el cel en la seva professió, un exemple per totes les pilotes del mon, que anhelaven ser com ella. Ni més ni menys que la Adidas Azteca, la pilota de la final del Mundial de Mèxic 86 entre Argentina i Alemanya, on el país sudamericà comandat per l’astre Diego Armando Maradona va tocar la glòria i van endur-se la daurada copa del Mon amb forma de llum de tauleta de nit, cap a Buenos Aires, on encara avui recorden aquella fita i la rebuda que va tenir l’equip pels carrers de la ciutat. Aquella pilota, l’Azteca, havia estat la primera fabricada amb materials sintètics, la qual cosa augmentava la seva impermeabilitat i durabilitat, i assolia uns resultats excel•lents en terrenys durs, amb molta humitat i a una alçada elevada respecte del nivell del mar. Tot havia quedat en família perquè la seva germana, havia tingut el privilegi de ser mimada per Maradona, en una carrera memorable plena de ziga-zagues, que va acabar en un gol considerat com un dels millors de la història del futbol modern, en el partit de quarts de final d’aquell mateix mundial, entre Argentina i Anglaterra. En les sobretaules familiars, les dues pilotes coincidien en la seva afirmació que cap altre jugador les havia tractat amb tanta delicadesa.

Enveja, sana, però al cap i a la fi enveja, va ser el que va sentir la nostra bimba quan va conèixer l’Azteca. Ignorava, que el seu moment de glòria encara havia d’arribar.....

servido por torreneules 3 comentarios compártelo