A Notícies Negres, Dits Foscos.

Aquells que dissortadament matinem, hem pensat una vegada o altre que estaria bé que la nit mantingués la delicada, suau i neta fragància que et queda al cos desprès d’una dutxa, ja a les darreries del dia que acaba. Però no, no ens enganyem, durant les hores de son nocturn, el cos sua, els cabells s’esvaloten, i acumulem mocs i lleganyes. És llavors, quan comença a trontollar l’argument de dutxar-se per la nit i aprofitar així el màxim les hores de son, que aquelles hores del matí són gairebé tan valuoses com l’or. Assumim ja d’una vegada -encara que ens dolgui- que durant la nit, la netedat i pulcritud que ens atorga una dutxa –encara que sigui just abans d’anar a dormir- s’esvaeix per motius ben diversos.

En primer lloc, tal com ja hem avançat, les persones suem, també per la nit. Això explica en certa manera, perquè la nostra pell agafa l’olor del pijama quan el que voldríem és que el pijama s’impregnés de l’olor a xampú de la nostra pell. Tot s’ha de dir, algunes nits, la humanitat sua de manera especial degut al moviment corporal voluntari i persistent de dues persones que s’estimen. En segon lloc, els nostres cabells adopten insospitades formes que desafien la gravetat. Degut aquest fet, quan abans de fer la pixada matinera donem un cop d’ull al mirall del bany per veure qui som, aquest ens retorna una imatge de nosaltres mateixos que s’acosta més a un model del Bred & Butter Barcelona Fashion Week, que a un treballador mileurista. També, en una espècie de misteri que aquestes alçades de civilització algun científic hauria de sortir a explicar, durant les hores de son, amb nocturnitat i alevosia, el nostre cos fabrica, reprodueix i emmagatzema als nostres lacrimals, un exercit de lleganyes que acompanyen a algunes persones més enllà del que resulta raonable. Hi ha casos documentats, de gent que quan comença el TN Migdia encara no s’ha desempallegat d’alguna lleganya especialment resistent.

Això obliga a la classe treballadora a dedicar un temps -que roba al son- per tenir cura de la seva higiene personal. ¿Quan temps? Això ja depèn de cadascú, n’hi ha que s’aixequen dues hores abans per sortir talment com si ho fessin del túnel de rentat, i d’altres que, per no perdre temps de son, es presenten a la feina amb un aspecte deplorable, més proper a l’alba d’una nit de copes que al matí d’una jornada laboral. Entre aquests dos casos extrems, suposo que hi ha una variada gama de rituals, que ocupen temps i espais diferents.

El cas és que jo sóc d’aquests soferts treballadors, que dorm menys del que voldria, i matina més del que tres de cada quatre metges recomanen. Dedico un temps –que a mi em sembla raonable- a l’objectiu de sortir de casa, com a mínim net, amb bona olor, i un aspecte digne, i quan dic digne, em refereixo a un aspecte que em faci el més semblant possible a una persona. Crec que ho aconsegueixo. El problema apareix més tard, quan desprès de superar la selva humana d’un vagó de Renfe gràcies al meu desodorant de confiança, em disposo a llegir la premsa. Sí, he dit llegir la premsa.

Senyors del Periódico de Catalunya, els demano si us plau des d’aquest humil blog, que facin el favor d’imprimir amb tinta de qualitat les seves edicions diàries. Que responguin a la meva confiança de gastar cada dia un euro en el país de la premsa gratuïta, de manera eficaç. Estic fart de mirar-me el dit a quarts de deu del matí, i arribar a la feina, amb el polze de la ma dreta – que passa i doblega la doble cara en una de sola- de color negre (alguns dies fins i tot enfosqueix el dit índex de la mà esquerra).
A no ser que com a mitjà de comunicació amb voluntat de servei públic, el Periódico estigui posant a prova un nou sistema de signatura digital, els prego solventin aquesta anomalia de les seves columnes d’opinió. Certament, hi ha dies que llegir les notícies d’arreu del planeta posa negre a qualsevol, però ¿tant?

Honestament, crec que és més fàcil que vostès canviïn la tinta o el sistema d’impressió, que no que jo canviï el meu dit. Si no és així, deixaré de matinar per no res, i seran vostès els culpables que em presenti al meu lloc de treball deixat i brut, i que els màrtirs usuaris i usuàries de Renfe afegeixin un motiu més a la seva llista de greuges.

S.L.R.

servido por torreneules 1 comentario compártelo