En honor a la veritat haig de dir que el meu blog ha rebut crítiques que assumeixo, valoro i agraeixo profundament. Algú va dir que, és gràcies a la crítica, que existeix el progrés. L'eix transversal de les mirades crítiques del meu blog, es configura des d'una perspectiva de gènere per part d'algunes lectores, i fan referència als continguts futbolístics del meu blog. Només volia aclarir que més que escrits sobre futbol, el que hi ha és un conte que te tres parts i de la qual s'han publicat les dues primeres, i un article sobre els porters de handbol, que com el seu nom indica, tant sols comparteix amb futbol la terminació -OL.
Com a mostra de bona voluntat davant les crítiques a la meva vessant futbolística,i en la tradicional voluntat de servei que caracteritza aquest blog, convido a tots els lectors i lectores al Cicle de Diàlegs i Projeccions " El Joc de L'Home. Futbol i Cultura" que tindrà lloc al CaixaForum, del 13 al 19 de Desembre d'enguany. (
A la pàgina 31 de l'agenda del CaixaForum trobareu informació més acurada (arxiu PDF). Jo encara haig de fer la meva tria.
Soc una de les tantes noies que llegim el teu blog i aunque he d'assumir que a mi el futbol m'agrada (serà per la meva procedència o potser per la insistència constant del meu pare i germans en mostrar-me els gols del seus equips) volia agrair-te que publiquis tan sovint els teus relats i contes.
I el tema del futbol no crec que sigui una qüestió de gènere sinó simplement de interessos. Tampoc podem dir que a tot els nois els agrada el futbol no?
Gaudeixo molt dels teus escrits, gràcies!
Escriure sobre un mateix, té el risc –si es vol fins i tot inconscient- de transformar lletres i paraules en un pamflet narcisista, en un exercici d’afirmació autopersonal, o en una necessària teràpia que ens ajuda a sentir-nos més bé amb tot allò que ens passa o ens deixa de passar. Sigui pels motius que sigui, escriure sovint ens condueix inevitablement a la mentida, i potser això ja està prou bé. Perquè difícilment puc parlar de mi si no sé qui soc, o encara més, si podria ser qualsevol altre, o no ser ningú, més enllà d’un qualsevol...
Sobre Mi (castellano)
Escribir sobre uno mismo tiene el riesgo -si se quiere inconsciente- de convertir palabras y letras en un panfleto narcisista, un ejercicio de autoafirmación personal, o una necesaria terapia que nos ayuda a sentirnos mejor, con todo lo que nos pasa o nos deja de pasar. Sea por un motivo u otro, escribir a menudo nos conduce inevitablemente hacía la mentira, y quizás esto ya esté suficientemente bien. Porque difícilmente puedo hablar de mi si no sé quien soy, o aún más, si podría ser cualquier otro, o no ser nadie, más allá de alguien cualquiera...
Declaració d' intencions
Enceto aquest blog amb la pretensió de ser, escriure, mostrar i compartir, aquelles coses que m’agraden, i en definitiva, de posar en circulació idees, passions, sensacions, frustracions, opinions, que em semblin rellevants, o generin en mi, la imperiosa necessitat de deixar-hi constància escrita.
El fet que jo sigui antropòleg – allò que una bona part de l’imaginari col•lectiu confon amb arqueòlegs, paleontòlegs, i associa tant sí com no a la trilogia d’Indiana Jones-, educador social, amic dels meus amics i amigues, fonamentalista culé, lector militant, i em fascinin els llibres, escriure, el fútbol, la fotografia, la muntanya, les platges sense gent, els viatges impossibles i un munt de coses més, és només una anècdota. Perquè de fet, jo sóc totes i cadascuna de les màscares que les persones usem, amb més o menys encert, en les diferents situacions i els determinats contextos de les nostres vides. Sóc només un actor de repartiment més en el teatre de la vida, ciutadà a més de persona, que es rebel•la davant les injustícies, i que voldria viure en un món més just.
Més enllà de tot, desitjo fervorosament que aquest blog sigui un exercici de divertiment, per mi i per altres que el puguin llegir, i quan s’escaigui, un exercici terapèutic que m’ajudi a combatre filies i fòbies.
llyaines dijo
Soc una de les tantes noies que llegim el teu blog i aunque he d'assumir que a mi el futbol m'agrada (serà per la meva procedència o potser per la insistència constant del meu pare i germans en mostrar-me els gols del seus equips) volia agrair-te que publiquis tan sovint els teus relats i contes.
I el tema del futbol no crec que sigui una qüestió de gènere sinó simplement de interessos. Tampoc podem dir que a tot els nois els agrada el futbol no?
Gaudeixo molt dels teus escrits, gràcies!
30 Noviembre 2006 | 01:10 PM