Aquest cap de setmana he anat al cinema a veure la pel•lícula "El Perfum" basada en la novel•la del mateix nom, escrita pel bavarès Patrick Süskind. Desprès d’haver llegit el llibre era prou conscient, que molt bona pel•lícula havia de ser, per tal que em satisfés igual o més del que ho va fer el llibre en el seu dia. Tot i que no puc dir que sortís del cine abatut, les meves sospites es van veure confirmades molt abans que les primeres lletres de crèdit apareguessin a la pantalla. No sóc cinèfil i encara menys literat, així que només parlo de sensacions i opinions basades en el meu gust personal.

Crec que l’argument de la història fa de la lectura un exercici més suggestiu, on el lector pot anar posant en pràctica l’eròtica dels sentits, especialment l’olfacte, eix central al voltant del qual gira la història. La peli em va semblar una mica lenta o una mica llarga, o...potser llarga i lenta a la vegada. Sigui com sigui, cal felicitar al director Tom Tykwer pel seu atreviment. Si suposem -com la raó pura aconsella- que abans de començar el rodatge el Sr Tykwer havia llegit la novel•la escrita al 1995, pel seu compatriota, també alemany, se li han de reconèixer certes agalles alhora d’acceptar portar al cinema la versió d’una esplèndida novel•la.

No vull deixar passar la següent dada. Resulta, que el director fou triat per un productor, aquest darrer íntim amic de Süskind. Segur que aquesta vegada, el novel·lista no aixecarà cap veu crítica ni cap ombra de dubte sobre la fidelitat de la pel·licula i el seu respecte per l'obra original. Entre amics no es fan aquestes coses.

Esperem honestament -encara que només sigui per la valentia d’embarcar-se en un projecte de fàcil naufragi- que l’èxit del film no sigui tant aclaparador com ho va ser la novel•la per Patrick Süskind, que, vint i un any desprès de la publicació del "Perfum", encara no ha tornar a publicar res més.

Ben mira’t, un paio llest aquest Süskind. Si has estat capaç de donar llum a una genialitat que saps que no podràs superar, agafa la pasta dels “royalties” i cap a casa a viure dels drets d’autor. Serà que no hi ha landers a Alemanya per llegir i rellegir el Perfum fins a la eternitat.

S.L.R