Tres dies desprès d’obrir la primera plana, arribo al darrer full del llibre, satisfet del plaer que m’ha produït llegir aquesta història. Sota la meva humil opinió de lector, les claus del llibre rauen en un ritme trepidant, on els esdeveniments se succeeixen ràpidament, i un seguit de personatges, que si el lector no sabés que existeixen –o van existir en un moment o altre de la narració dels fets- els podria situar a mig camí entre l’infern de Dante i el surrealisme dalinià. El punt de partida del llibre és l’encàrrec que rep el periodista Carles Porta, de fer un reportatge sobre la muntanya de Tor, pel programa “30 Minuts”. És a través de la feina d’aquest i els seus companys d’equip televisiu, que entrem dins d’una història al voltant de la propietat d’una muntanya que, a dia d'avui, s'ha cobrat tres morts, una d’elles, encara sense esclarir.

És evident que l’enveja, l’odi i els interessos econòmics han fet de la muntanya pallaresa un tresor codiciat, però no és menys cert que una mirada al rerafons del llibre, deixa al descobert, com la violència esdevé l’actor principal de la transició d’un sistema de gestió comunal -no només de les terra sinó també del sistema de decisions sobre els bens comuns- a un sistema de propietat individual. El conflicte narrat al llibre té el seu origen a les acaballes del segle XIX, quan els llavors pobladors de Tor, un petit poble del Pallars just al costat de la frontera amb Andorra, decideixen institucionalitzar la propietat comunal del mateix, i assegurar per les properes generacions l’ús compartit dels recursos. Tant sols hi van posar una condició, que per ser propietari s'hauria de seguir vivint al poble, i no marxar-hi mai. Els veïns i veïnes que van estampar la seva signatura en els documents que configuren la Sociedad de Condueños de la Muntanya de Tor, ho van fer amb la intenció que ningú extern al poble pogués apropiar-se d’allò que pertanyia als que hi havien viscut sempre, i sobretot, els que havien de seguir vivint. O dit d’un altre manera, per ser propietari d’aquella muntanya, boscos i pastures llindants a Andorra, s’hi hauria de viure allí de manera permanent.

Els esdeveniments que es narren al llibre posen de manifest com, lluny de complir-se els desitjos dels fundadors de la societat, la guerra civil, l’ambició de la propietat, els interessos del narcotràfic, l’ambigüitat legal, l’actuació judicial, i els odis i rancúnies que s’han anat enquistant en les biografies dels protagonistes, acaba succeint tot el contrari. A dia d’avui, encara hi ha una mort sense aclarir, i possiblement un assassí que campa lliure amunt i avall del Pallars. Encara més, si alguna cosa deixa clara el llibre és que avui segueix havent-hi moltes persones interessades en que els fets segueixin sense resoldre's.

S.L.R.