De Filies, Fòbies i altres neures.

Sobre De Filies, Fòbies i altres neures.

Escriure sobre un mateix, té el risc –si es vol fins i tot inconscient- de transformar lletres i paraules en un pamflet narcisista, en un exercici d’afirmació autopersonal, o en una necessària teràpia que ens ajuda a sentir-nos més bé amb tot allò que ens passa o ens deixa de passar. Sigui pels motius que sigui, escriure sovint ens condueix inevitablement a la mentida, i potser això ja està prou bé. Perquè difícilment puc parlar de mi si no sé qui soc, o encara més, si podria ser qualsevol altre, o no ser ningú, més enllà d’un qualsevol...

Sobre Mi (castellano)

Escribir sobre uno mismo tiene el riesgo -si se quiere inconsciente- de convertir palabras y letras en un panfleto narcisista, un ejercicio de autoafirmación personal, o una necesaria terapia que nos ayuda a sentirnos mejor, con todo lo que nos pasa o nos deja de pasar. Sea por un motivo u otro, escribir a menudo nos conduce inevitablemente hacía la mentira, y quizás esto ya esté suficientemente bien. Porque difícilmente puedo hablar de mi si no sé quien soy, o aún más, si podría ser cualquier otro, o no ser nadie, más allá de alguien cualquiera...

Declaració d' intencions

Enceto aquest blog amb la pretensió de ser, escriure, mostrar i compartir, aquelles coses que m’agraden, i en definitiva, de posar en circulació idees, passions, sensacions, frustracions, opinions, que em semblin rellevants, o generin en mi, la imperiosa necessitat de deixar-hi constància escrita. El fet que jo sigui antropòleg – allò que una bona part de l’imaginari col•lectiu confon amb arqueòlegs, paleontòlegs, i associa tant sí com no a la trilogia d’Indiana Jones-, educador social, amic dels meus amics i amigues, fonamentalista culé, lector militant, i em fascinin els llibres, escriure, el fútbol, la fotografia, la muntanya, les platges sense gent, els viatges impossibles i un munt de coses més, és només una anècdota. Perquè de fet, jo sóc totes i cadascuna de les màscares que les persones usem, amb més o menys encert, en les diferents situacions i els determinats contextos de les nostres vides. Sóc només un actor de repartiment més en el teatre de la vida, ciutadà a més de persona, que es rebel•la davant les injustícies, i que voldria viure en un món més just. Més enllà de tot, desitjo fervorosament que aquest blog sigui un exercici de divertiment, per mi i per altres que el puguin llegir, i quan s’escaigui, un exercici terapèutic que m’ajudi a combatre filies i fòbies.

Ranquing de libros

1- Pandora al Congo - Albert Sánchez Pinyol

2- La sonrisa de Ariadna- Jose Maria Mendiluce

3- Tor.Tretze cases i tres morts. Carles Porta